La majoria dels joves, encara que no es pot generalitzar, durant la postadolescència coincideixen en la seva trajectòria. Fins al moment la majoria “ho ha tingut fàcil”, en el sentit que no han viscut cap crisi que els afectés directament. Salvant les excepcions, en general han tingut el que han volgut. El sentiment de culpabilitat dels pares per la seva absència, s'ha traduït en el seu accés a tot allò que demanaven, aconseguint que aquesta mateixa inèrcia els posés una bena als ulls, i els objectius materials es convertissin en els seus valors.
Molts d'ells han viscut fora de joc, sense haver-se de forjar ideals i sovint es defineixen apolítics.No els culpo, és la situació que els ha tocat viure. Ara però toca enfrontar-se a una realitat que no estava contemplada en el seu full de ruta.
Malgrat tot, molts d'ells saben que la perversitat del sistema imperant ha estat tan evident que no els ha tocat més remei que sortir del món de flors i violes que hom enfila quan encara no ha sortit de l'ou.
El treball com a camí de desenvolupament personal, ha perdut terreny, no perquè siguin més hedonistes sinó perquè la situació és precària i inestable.
El creixement econòmic ha tocat sostre i ara toca un replantejament, i als nostres joves els deixem aquest llegat ple d'errors i de missatges equívocs.
La rebel·lia i consciència social els motiva a lluitar per la igualtat, la justícia i la llibertat. Avui ho fan a través de fluides manifestacions, participen en tasques de voluntariat, fan “turisme social”, fan militància política... Aquesta generació són menys masclistes que els seus progenitors; es relacionen amb major igualtat i respecte. Entenen la maternitat/paternitat com una responsabilitat compartida i estan més sensibilitzats davant la violència de gènere. Accepten les diferències perquè això és un valor afegit. Estimen com volen, sense haver de complir amb cap patró establert per ments insulses i gata maules. El valor que més els caracteritza és el de la flexibilitat i l'adaptació a escenaris canviants. Es tracta d'una eina indispensable per als qui són viatgers sense mapa o amb un que canvia permanentment.
Aquests han estat capaços de rebobinar la cinta i remoure la memòria dels anys anteriors a la democràcia de pa sucat amb oli, de l'estafa d'una transició que encara està a les beceroles d'un trànsit equívoc i conformista. Malauradament hereus dels que encara no han demanat perdó, però que com deia Llach, “els perseguiran les nostres memòries per sempre”.
Sort la nostra d'ensopegar-nos amb ells, saber que el planter és de bona collita i que dóna esperança en un món ple de brutícia. Aquests no abaixaran la guàrdia, ja que les veuen venir d'una hora lluny, perquè la revolta no no pot tenir arrancades de cavall i aturades de burro, la revolta ha de ser permanent.
Gràcies companys, que la lluita no s'aturi.
Marta Serrés i Bernis
Sant Cugat, 24 d'abril de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada