Cospedal, la reforma laboral i una Vaga General

Que donar feina a tots els aturats a passat de ser una utopia a ser una realitat, no ho dic jo, ho saben els qui fa anys que fan treball de camp, que tenen dades a la mà i que tenen clar que hem crescut massa, en detriment dels que cada cop ho tenen pitjor.

Si només hi ha feina per a una part de la població, la manera més lògica de ser equitatiu i responsable, és repartir-nos-la entre tots.

Per tant, si treballem menys hores, podrem ocupar a més gent.

Avui la senyora Dolores de Cospedal, secretària general del PP i presidenta de Castilla-La Mancha, al diari El País deixa anar una de les seves perles “En España hay que trabajar más horas”. Olé tu!

Si la reforma laboral que ens “regala” el seu partit és tan bona, perquè als treballadors i treballadores no els agrada?

Ella ho té clar, agrada a uns i a d’altres no, per bé que “La reforma les gusta mucho a los trabajadores que no tienen empleo”, ja que segons ens explica, aquesta reforma ajudarà a entrar al mercat laboral a molts aturats.

Com? Doncs a mi només se m’acut una manera, acomiadant a treballadors, a un preu molt raonable per als empresaris. Acomiadaments de treballadors amb nòmines abusives de mil euros, per exemple, ja que sempre hi haurà un aturat que farà la mateixa fenia per només vuit-cents, això sí, treballant si cal una miqueta més.

Quina estratègia més bona, els mateixos aturats i amb una classe obrera més pobre!

Ara bé, no patiu, ja que els empresaris podran créixer amb més facilitats i en pocs anys seran capaços de fer més contractes.

I jo em pregunto, en el supòsit que això passi (disculpeu la meva manca de fe), socialitzaran els seus guanys o tornarà a començar el conte del “gato pelao”

-¿Quieres que te cuente el cuento del gato pelao?

- Sí

- Yo no te digo ni que sí ni que no, sólo te digo si quieres que te cuente el cuento del gato pelao?

...

El dia 29 de març tots i totes a la vaga. No perquè ens ho diguin els sindicats majoritaris, sinó perquè no som idiotes!

Marta Serrés

Sant Cugat, 12 de març de 2012

Amb l'as sota la màniga

Aquests darrers dies, arran de les JMJ i la posterior visita del seu líder espiritual, ens han regalat les orelles explicant-nos que comptem amb una joventut amb uns valors molt lloables. Això sí, sempre parlant dels pelegrins catòlics que han omplert els carrers, places i altres espais de Madrid.

Amb aquesta màxima irrefutable i que no dóna espai al dubte, qui pot entrar al debat! És evident que aquests joves, a banda de catòlics, estan protegits pel dogma de la veritat absoluta, al meu entendre els han posat un as sota la màniga, cosa que a banda de no ser just, és jugar amb avantatge o millor dit fer trampes.

Les tensions que es van viure a la plaça del Sol de Madrid, evidentment són a causa o per culpa dels Laics. Per què? Doncs perquè sí. Perquè els catòlics han decidit que el patrimoni del valors (dels bons valors) són seus. Perquè tenen la possessió de la veritat i la resta de mortals no.

No crec que sigui necessari fer un repàs a la història, ara bé, m'agradaria que algú m'expliqués la Inquisició (o la gloriosa i santa inquisició), els casos de pederàstia que surten cada dia arreu del món a càrrec de capellans, o que m'expliquin les seves pròpies contradiccions quan un grup de catòlics joves defensen l'ús del preservatiu (aquest col·lectiu també hi era al JMJ).

Marta Serrés i Bernis

Valldoreix, 21 d'agost de 2011

Seguim parlant de tisorades. Ara és el torn de la Cultura Popular i Tradicional

Dins del Departament de Cultura de la Generalitat, hi ha una oficina que dóna cobertura específicament a la cultura popular i tradicional catalana (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional – CPCPT).

Des de fa anys, aquest departament dóna subvencions a les associacions sense ànim de lucre que treballen entorn a la cultura.

A la Generalitat a l’any 2008 hi havia un cens de 3.688 associacions. No disposo de dades actualitzades, però la cosa no haurà canviat massa.

El dia 19 de juliol va sortir l’única convocatòria de subvenció d’aquest departament, però malauradament enguany només destinada a les Federacions, que en xifres també del 2008, parlem de 28 entitats amb aquesta forma jurídica.

Cal explicar que el termini de presentació dels projectes per aquesta subvenció és el 12 d’agost. Si traiem els caps de setmana, tenim en compte que el proper divendres 29 de juliol el “món s’atura” (vacances d’agost), les Federacions que vulguin concórrer  disposaran de quatre dies mal comptats.

Qui es pensi que les Federacions d’associacions rebran tants diners que podran ajudar als seus associats va venut, ja que en xifres del 2010, la partida per a subvencions d’aquest departament va ser de 2.400.000€, i la d’aquest any és només de 920.000€.

“Enguany hem treballat amb una nova línea de subvenció”, ens diuen a la Generalitat. Això és una mentida o si voleu,  un eufemisme de “hem retallat, i tant!”

Moltes gràcies en primer lloc al Sr. Mascarell, i per extensió a tots aquells que el recolzen i trobaran tants i tants arguments per justificar-ho. A mi personalment no em convenceran.

Marta Serrés i Bernis

Sant Cugat, 22 de juny de 2011

Al senyor Josep Puig, president de l'EMD de Valldoreix

Arran del comunicat que vàrem fer des de la CUP demanant-li com a president de l'EMD que es posicionés en contra del tancament del CAP de Valldoreix, vostè ha fet algunes declaracions.

Vull recordar que des del primer moment li vàrem dir que sabíem que vostè no tenia competències directes, però que tenia el poder moral de representar-nos a totes i a tots i per tant, fer una oposició des de l'administració que vostè representa.

La seva resposta va ser, classista, discriminatòria i sense aportació de dades contrastades (val a dir que a l'agost del 2010, el CAP de Valldoreix va tenir 8000 visites, segons dades del mateix centre).

Les reaccions no es van fer esperar i li van caure crítiques des de diferents formacions i col·lectius. No dubto que que també alguna estirada d'orelles li hagi arribat des del seu partit, ja que els seus companys i companyes ben segur que no es van sentir massa còmodes amb les seves declaracions.

Li prometo que la seva entrada a l'EMD quedarà en el record de moltes de nosaltres, potser perquè feia massa anys que estàvem acostumades a que ens tractessin amb respecte.

Marta Serrés i Bernis

Valldoreix 16 de juliol de 2011

La salut no ha de ser un negoci

El passat dissabte, alhora que es constituïa el nou govern municipal, els treballadors i treballadores de la sanitat pública de Sant Cugat (sanitat gestionada per l’empresa privada Mútua de Terrassa), es van concentrar a les portes de l’Ajuntament (juntament amb la plataforma d’indignats), per donar a conèixer la situació en la que es troben i en la que de retruc ens trobem els santcugatencs i santcugatenques, arran de les retallades anunciades.
 

Estem convençuts que retallar la sanitat, com l’educació, no és el millor per preservar el benestar de la ciutadania, per tant considerem oportú i necessària la mobilització ciutadana per aturar aquestes retallades i mesures anunciades, que no només faran augmentar el deteriorament de la sanitat pública, sinó que provocaran més desigualtats socials i a mig termini augmentaran, encara més, la diferència d’esperança de vida dels més rics amb els més pobres.
 

Ho hem dit força vegades, la realitat del sistema és pervers. Mútua de Terrassa va tancar els comptes del 2008 amb uns beneficis de 1.800.000€, i durant anys es va permetre de fer inversions en terrenys i immobles de Terrassa. Per tant, les coses els van anar força bé durant anys. Ara bé, els seus treballadors i treballadores no es van veure mai recompensats per aquests moments de bonança, és a dir el benefici només per a l’empresa.
En canvi ara que són èpoques magres el dèficit el volen socialitzar amb tot el seu equip humà. Entre d’altres, es proposa no renovar cap contracte temporal i s’amenaça amb un ERO.

Volem manifestar el nostre suport al col·lectiu afectat i expressar la nostra voluntat de treballar per fer recular a la Generalitat com a la Mútua de Terrassa, en les seves propostes més recents, perquè la salut no ha de ser un negoci.

Per altra banda, cal recordar que entre les mesures proposades,  està previst el tancament del CAP de Valldoreix durant el mes d’agost (“tancat per vacances?”), fet que anirà en perjudici dels valldoreixencs i valldoreixenques que tinguin menys recursos, ja que hauran de fer més desplaçaments i amb més costos.

Tot i que sabem que aquesta no és competència de l’EMD, des de la comissió de Valldoreix de la CUP, demanem al recentment proclamat President, el Sr. Puig, que apel·lant al seu poder moral i representatiu dels valldoreixencs i valldoreixenques, es manifesti en aquest sentit i faci oposició frontal al tancament del CAP.

Marta Serrés

Sant Cugat, 13 de juny de 2011

Debats dels candidats a la Presidència de l'EMD de Valldoreix

Els mitjans de comunicació locals han convocat al nostre candidat a la presidència de l’EMD de Valldoreix a tres debats entre tots els candidats, aquesta propera setmana, fet que agraïm, ja que s’evidencia la voluntat d’aquest en donar-nos cobertura.

Aquests debats s’esdevindran dilluns 16 a les cinc de la tarda, dimarts 17 a les dotze del migdia i divendres 13 a les nou del matí.

Pensem que hagués estat més afortunat que els mitjans organitzessin aquests debats en horaris més compatibles amb la vida laboral, ja que nosaltres som treballadors i treballadores, i òbviament no podem absentar-nos de la feina 3 vegades en una setmana, per raons òbvies.

Donades les circumstàncies que el nostre equip i concretament el nostre candidat és treballador, ens veiem en l’obligació d’assistir a una sola convocatòria. Per tant, hem optat per participar a un sol debat, sense prioritzar cap mitjà concret, sinó tenint en compte el dia i hora que és més compatible per al nostre candidat, amb la seva jornada laboral.

CUP Sant Cugat

15 de maig de 2011

I malgrat les adversitats, un bon planter

La majoria dels joves, encara que no es pot generalitzar, durant la postadolescència coincideixen en la seva trajectòria. Fins al moment la majoria “ho ha tingut fàcil”, en el sentit que no han viscut cap crisi que els afectés directament. Salvant les excepcions, en general han tingut el que han volgut. El sentiment de culpabilitat dels pares per la seva absència, s'ha traduït en el seu accés a tot allò que demanaven, aconseguint que aquesta mateixa inèrcia els posés una bena als ulls, i els objectius materials es convertissin en els seus valors.

Molts d'ells han viscut fora de joc, sense haver-se de forjar ideals i sovint es defineixen apolítics.No els culpo, és la situació que els ha tocat viure. Ara però toca enfrontar-se a una realitat que no estava contemplada en el seu full de ruta.

Malgrat tot, molts d'ells saben que la perversitat del sistema imperant ha estat tan evident que no els ha tocat més remei que sortir del món de flors i violes que hom enfila quan encara no ha sortit de l'ou.

El treball com a camí de desenvolupament personal, ha perdut terreny, no perquè siguin més hedonistes sinó perquè la situació és precària i inestable.

El creixement econòmic ha tocat sostre i ara toca un replantejament, i als nostres joves els deixem aquest llegat ple d'errors i de missatges equívocs.

La rebel·lia i consciència social els motiva a lluitar per la igualtat, la justícia i la llibertat. Avui ho fan a través de fluides manifestacions, participen en tasques de voluntariat, fan “turisme social”, fan militància política... Aquesta generació són menys masclistes que els seus progenitors; es relacionen amb major igualtat i respecte. Entenen la maternitat/paternitat com una responsabilitat compartida i estan més sensibilitzats davant la violència de gènere. Accepten les diferències perquè això és un valor afegit. Estimen com volen, sense haver de complir amb cap patró establert per ments insulses i gata maules. El valor que més els caracteritza és el de la flexibilitat i l'adaptació a escenaris canviants. Es tracta d'una eina indispensable per als qui són viatgers sense mapa o amb un que canvia permanentment.

Aquests han estat capaços de rebobinar la cinta i remoure la memòria dels anys anteriors a la democràcia de pa sucat amb oli, de l'estafa d'una transició que encara està a les beceroles d'un trànsit equívoc i conformista. Malauradament hereus dels que encara no han demanat perdó, però que com deia Llach, “els perseguiran les nostres memòries per sempre”.

Sort la nostra d'ensopegar-nos amb ells, saber que el planter és de bona collita i que dóna esperança en un món ple de brutícia. Aquests no abaixaran la guàrdia, ja que les veuen venir d'una hora lluny, perquè la revolta no no pot tenir arrancades de cavall i aturades de burro, la revolta ha de ser permanent.

Gràcies companys, que la lluita no s'aturi.

Marta Serrés i Bernis

Sant Cugat, 24 d'abril de 2011