Presentació de la candidatura de la CUP | les meves paraules

Sóc una nova cara visible a la CUP, per tant us faré cinc cèntims de qui sóc i sobretot de quins són els motius que m’han dut aquí.

No tinc cap formació en lleis, política o economia. Em vaig formar a l’Institut del Teatre i des de fa anys em dedico a la gestió cultural.

D’aquí a 7 dies farà 35 anys de la mort del dictador i encara estem a la transició. 35 anys de transició!

Jo era de les que apostava per la ruptura, tot i que seria fàcil pensar que producte de la visceralitat o la immaduresa pròpia de l’edat. Però 35 anys després segueixo pensant el mateix.

Els partits polítics posicionats més a l’esquerra es van anar estovant amb molt poc temps, van recular, i el catalanisme barretinaire i burgès, va anar desplaçant a l’independentisme i les veus més internacionalistes…

És per això que durant molts anys he tingut la sensació que el meu espai polític havia desaparegut o directament no existia.

Malgrat la desafecció que m’han generat els polítics, m’agrada la política, i penso que és des de la base, des dels municipis, amb la gent més propera, des d’on hem de començar a treballar per  aconseguir una societat catalana plenament justa, lliure i igualitària.

Crec fermament en avançar cap a la transformació socialista des de la productivitat i des dels aspectes socials. 

El sistema econòmic dominant genera, de manera intrínseca al seu funcionament, unes desigualtats creixents entre diferents capes de població i una acumulació de capital en molt poques mans.

Per tant un canvi de l’actual model econòmic és l’única via per posar fi  a les desigualtats generades pel sistema capitalista i consolidar una economia al servei d’una societat sostenible.

És per tots aquests motius, que sóc membre de la CUP.

M’agradaria però, fer èmfasi en una cosa que a mi personalment em sembla molt important, i que precisament és un dels motius que ens fa diferents..

Si volem construir un país en els paràmetres que us comentava, no hem de tenir por a entomar temes punyents o que fan més mandra, perquè no aporten vots (i parlo de la Sobirania Alimentària, Immigració, promoure cooperatives, justícia distributiva, municipalitzar els serveis, etcètera)

Hem de ser valents i si cal dedicar esforços en fer pedagogia, i ho farem. No podem permetre que les injustícies i els discursos sovint epidèrmics, o millor dit de fireta, segueixin fluint. Perquè les mentides quan es repeteixen massa vegades, sovint semblen veritats.

Jo ja acabo.. però vull deixar constància que la CUP és una proposta engrescadora, diferent, d’esquerra, independentista i que és un espai on entre tots i totes podrem treballar per construir un model de ciutat més just i igualitari.

I és per tot això que jo també estic impacient.

Marta Serrés i Bernis

La Floresta, 13 de novembre de 2010