Quanta hipocresia política

Espanya, actualment, és, des de la disfressa europea, el mal de moltes generacions futures. Espanya és l’autoritat inapel·lable que ens imposa una cultura, és en un bon percentatge,  el mal de les nostres economies És un fantasma cultural de fa quatre dies, quan un rei, Felip V, va començar a sembrar l’odi, mai correspost per la gent de bé. Espanya és un pobre canelobre que s’amara d’imperialisme en el moment que venen armes a Gadafi i desprès l’afusellen. Espanya és qui ofega el tarannà català i basc, qui en nom de la sacra i consagrada Constitució, encara depèn en molts factors -i en algunes persones-, de la Formación del Espirítu Nacional- basat en el Movimiento…

Això és Espanya. Un país que viu d’uns orígens falsos i irreals, que a cops de guerra i destral ha arribat on és. On el castellà que parlem a Catalunya i a Euskadi, és el gir violent de la història. On mai hem defugit dels veïnats, perquè sempre hem estat veïns… per collons espanyols.

Malgrat el “vestit a mida” que es va fer per redactar els estatuts de SORTU, per al Tribunal Suprem les sensacions i percepcions extrasensorials, són més convincents que tot el que es pugui constatar en uns estatuts.

Els partits majoritaris espanyols no tenen interès en pacificar Euskadi, però es mostren a favor de la intervenció a Líbia...

Marta Serrés i Bernis

Sant Cugat, 25 de març de 2011